Caricatura personalitzada de parella en impressió 3D i pintada a mà
Una caricatura personalitzada no consisteix simplement a imprimir dos personatges i col·locar-los junts. Quan la composició representa dues persones concretes, cada figura ha de funcionar individualment, però també ha de mantenir una relació visual coherent amb l’altra.
Introducció
Una caricatura personalitzada no consisteix simplement a imprimir dos personatges i col·locar-los junts. Quan la composició representa dues persones concretes, cada figura ha de funcionar individualment, però també ha de mantenir una relació visual coherent amb l’altra.
L’objectiu no era aconseguir una reproducció fotogràfica exacta. Buscàvem representar els trets, el pentinat, la roba, la postura i la personalitat de cada persona mitjançant un llenguatge més expressiu, propi d’una caricatura tridimensional.
Per què utilitzem impressió 3D en resina
Per a figures d’aquesta mida, l’elecció de la tecnologia influeix directament en el resultat. La impressió FDM funciona molt bé per a peces funcionals, components grans i objectes que necessiten resistència, però pot deixar línies de capa més visibles en cares, mans i petits accessoris.
En aquest cas vam utilitzar impressió 3D en resina perquè permet reproduir amb més definició elements com els llavis, les parpelles, els dits, les ulleres, els cabells, els colls de les camises i la forma dels micròfons.
Això no significa que la resina sigui sempre millor. La tecnologia adequada depèn de la mida, la funció i l’acabat buscat. A la nostra guia sobre impressió 3D FDM o resina expliquem les diferències pràctiques entre totes dues opcions.
Preparar una caricatura perquè es pugui imprimir
Un model pot veure’s correctament a la pantalla i, tot i així, presentar problemes en convertir-lo en una peça física. Abans d’imprimir revisem gruixos, unions, estabilitat i zones especialment delicades.
En aquestes figures hi havia diversos punts que requerien atenció: els dits al voltant del micròfon, les ulleres del personatge masculí, els cabells de tots dos personatges, els turmells i la unió de cada figura amb la seva base.
També és important decidir quines parts s’imprimeixen juntes i quines convé separar. Dividir estratègicament una figura pot facilitar la retirada de suports, millorar l’accés durant la pintura i evitar marques en zones visibles. Tanmateix, cada separació afegeix una unió que després cal ajustar i dissimular.
El postprocessament determina bona part de l’acabat
Quan acaba la impressió, la figura encara no està a punt per pintar. Les peces s’han de netejar, curar correctament i revisar una per una. Després s’eliminen els suports i es corregeixen les petites marques que hagin quedat a la superfície.
El procés habitual inclou:
- Neteja i curat complet de les peces de resina.
- Retirada acurada de suports i revisió dels detalls fins.
- Poliment localitzat i correcció de petites imperfeccions.
- Aplicació d’emprimació per unificar la superfície.
- Pintura manual per capes i protecció final de l’acabat.
L’emprimació és especialment important. A més d’ajudar que la pintura s’adhereixi correctament, permet detectar defectes difícils d’apreciar sobre la resina sense tractar.
Pintar a mà sense perdre l’estil de caricatura
La pintura ha de reforçar el volum del model, no competir-hi. En una figura caricaturitzada, intentar reproduir cada detall com si fos un retrat hiperrealista pot endurir el resultat i fer que la peça perdi expressivitat.
Per això treballem amb colors recognoscibles i contrastos controlats. En la figura femenina destaquen els cabells voluminosos, la jaqueta verda, els pantalons foscos i les sabates vermelles. En la figura masculina, les ulleres negres, el vestit blau, la camisa clara i les sabates blanques ajuden a definir ràpidament el personatge.
Les cares requereixen una cura especial. El to de pell serveix de base, però són les ombres suaus al voltant del nas, els ulls, la boca i les orelles les que aporten profunditat. Els llavis, les celles i els cabells han de tenir presència sense convertir-se en taques massa dures.
Els micròfons i les bases es van pintar en tons més neutres perquè acompanyessin la composició sense restar protagonisme als personatges.
El repte de fabricar dues figures que funcionin com a conjunt
Quan es fan dues caricatures relacionades, no n’hi ha prou que cadascuna s’assembli a la persona per separat. També han de compartir escala, proporció de cap i cos i un nivell d’exageració semblant.
Si una figura té trets molt realistes i l’altra està molt més caricaturitzada, el conjunt perd coherència. El mateix passa si els accessoris, les bases o les postures semblen pertànyer a projectes diferents.
En aquesta parella vam mantenir un llenguatge comú: caps sobredimensionats, cossos compactes, postura d’actuació i micròfons com a element que connecta visualment els dos personatges.